Cal dir d’entrada que ésser el Capità del bàndol Moro significa, ser la figura més representativa de les festes de Moros i Cristians a nivell local. Aquesta cel.lebració festera forma part dels costums d’un poble i de la seva gent. En un esglaó superior suposa participar de la identitat d’una comunitat de pobles què tenen en comú un àrea territorial, una història i una cultura. Oliva situada en un àmbit territorial qué nomenem les Comarques Centrals Valencianes, té molt arrelada la festa de Moros i Cristians, la qual encara que interrumpuda en el temps, els darrers anys a prés una força què quasi amb tota seguretat avui és la festa més important del municipi i la que té una repercussió externa més important.

La figura del Capità en el cas de la nostra Filada, significa fonamentalment ser el representant d’un col.lectiu de gent, que treballa de manera habitual per a gaudir d’uns dies de festa, relació i convivència amb la resta de comparses del bàndol Moro.
El sistema organitzatiu fester fa què la Capitania en les festes de Moros i Cristians a Oliva, siga de manera rotativa entre les Filades del bàndol Moro, (actualment n’hi han 6 Filades de Moros a Oliva) per la qual cosa en l’actualitat cada 6 anys tenim el deure de organitzar-la i la satisfacció de triar un Capità.

El Capità nomenat té l’obligació de nomenar als altres personatges representatius de la capitania. l’Embaixador Moro, personatge secundari en el rang fester, però acompanyant inseparable del capità i igualment important i participatiu en tots els actes a celebrar els dies de festa. Triar la seva Favorita, figura femenina que ostenta els favors màxims del Capità i què normalment desfila amb ell en l’acte de l’Entrada de Moros i Cristians.

Elecció del Capità del Bàndol Moro en la filada Tuareg.

L’elecció del Capità en la nostra filada es realitza de manera democràtica, on després d’un període de temps on qualsevol component de la filada pot presentar-se com a candidat a la Capitania, és elegit el més votat pels components. Anecdòticament aquesta norma d’elecció mai s’ha consumat i s’ha tingut que recórrer a la segona opció prevista, la qual consisteix en convidar de manera personal alguna persona que tot i no sent component de la filada ho acceptés.

Així en les cinc capitanies que ens ha tocat organitzar des de l’establiment d’aquestes, les persones que han ostentat la capitania previ oferiment a ser-ho, han segut els seguents: Fernando Arnal i Bertomeu, component de la filada al 1.981. Al 1.985 ho va ser Vicente Monzonís i Torres, col.laborador habitual de la filada, però no component. En 1.991 ho fou Vicent Bolo i Esteve, component de la filada. La del 1.995 va ser Paco Just i Sempere igualment component de la Filada. La darrera vegada que ens a tocat organitzar-la, el Capità vaser Salvador Mestre i Sanchis (el frare). D’aquestes persones podem trobar-hi més referències a les següents pàgines.

Aspectes econòmics d’organitzar la Capitania en la nostra Filada.

El fet de programar la capitania suposa uns increments sustancials en l’aspecte econòmic habitual de la filada, per la qual cosa és norma d’aquesta què, la persona designada per a ostentar-la es faça càrrec de les despeses que podem nomenar personals, com ho són les pròpies de les vestimentes, accessoris i detalls personals. La resta de despeses que suposen l’exibició de Boatos, Carruatges, Carrosses, Esquadres especials, Bandes de Música, etc. ho són a càrrec de la Filada, la qual es nutreix bàsicament de les quotes i derrames dels seus components, així com de les ajudes públiques i privades, loteries i d’altres invents lucratius.