Els tuareg viuen a les regions del Sàhara i del Sahel a l´Àfrica.
Habitants d´un dels entorns més inhòspits de la Terra, els tuareg han desenvolupat una societat molt complexa i sofisticada, que abans senyorejava la regió. A més de ser pastors de camells, ovelles i cabres, o de combinar la ramaderia amb l´agricultura, eren guerrers i comerciants; la major part de l'important comerç transaharià es realitzava a les seves caravanes de camells 		 
'Tuareg' és un nom que els hi donem els extrangers. Ells s´anomenen a sí mateixos amb diversos noms,sent el més comú el d´imajaghen o kel tamajaq ('els que parlen tuareg').
Les terres tuareg estan avui dividides per les fronteres de 5 estats: Níger, Mali, Algèria, Burkina Faso i Libia (seguint les divisions imposades per la colonització francesa a principis de segle).
Les xifres que es calculen de població Tuareg varien de 1 a 3 milions, dels que un milió o milió i mig viuen a Níger i de mig a un milió a Mali.
La major part dels tuareg són musulmans.		    
   


Tenen un ric patrimoni de poesia i cançons que transmeten a les noves generacions cantaires que s´acompanyen amb tambors o llaüts (les cançons actuals parlen de l´exili i de la guerra).
El seu antic alfabet, tifinagh, format només per consonants, s´utilitzava en el passat per missatges personals principalment, però ara s'està desenvolupant, amb la suma de vocals, per fer-lo servir a la comunicació general i a la literatura: això demostra que, malgrat la seva pèrdua d´independència política, la seva cultura segueix forta i viva.
En temps de la colonització francesa, els tuareg es dividien en un seguit de grans confederacions de clans. La jerarquia social (amb variacions segons

les comunitats) estava composta per nobles (imajaghen, imuhagh, imushagh), tributaris (imghad), sacerdots (ineslimen), artesans (inaden), lliberts (ighawellen) y esclaus (iklan).
L´esclavitud no només es donava entre els tuareg sino que era comuna a tota l'Àfrica Occidental.
La pertinença al clan i la propietat familiar sovint s'heretaven per línea femenina. Les dones tenien i tenen una considerable llibertat econòmica i social i sovint prenien part en les decisions de les comunitats quan encara eren independents. Moltes dones són músics i cantaires i habitualment són les que ensenyen l'escriptura tifinagh als seus fills.